Benvolguts seguidors:

El dissabte 19/05 vaig demanar a en Zacaries de canviar el dia, dons tenia ganes de visitar Spirit of de Dance, un espectacle de dances celtes que havia vist amb DVD, me va encantar i ja l’he vist diverses vegades. Al veure la festa de fi de curs de l’Amistat me va sembla que en Zacaries ho podría valorar.

Varem anar-hi amb el tren el diumenge dia 20, amb els trens de M.D. el trajecte es fa curt i còmode, a la una ja s’era a  Barcelona, varem passejar per el passeig de Gracia, Pç.Catalunya, Rbl. Canaletes, Portal de l’Angel, Pça. Catedral i varem cercar a prop del mercat de S. Caterina un restaurant que feia 50 a. que jo hi anava els diumenges, desprès de ballar sardanes a la plaça de la Catedral, tant sols si menjava pollastre a l’ast. Ens va sortir prou bé, des de aquí varem arribar-nos al port, al Moll de la Fusta, varem carregar les piles en  el sol i sentin l’aroma i la brisa del mar, varem pujar Rambla amunt fins arribar-nos al Coliseum, per veure l’espectàcle.

Per a mi va ser molt bonic i val la pena fer el desplaçament. Crec que en Zacaries també ho var gaudir. Tornarem a les deu del vespre.

Com de costum, cada cop que sortim hi un o altre imprevist, varem poder contemplar el Ferrari de l’Alonso, al carrer Mallorca, estava exposat, ens va agradar molt.

També un vaixell de vela molt bonic que varem fotografiar amb el mòbil,..ja veurem com sortirà!.

Creia poder-hi trobar la caravel.la Santa Maria, una còpia de la que en Còlon va descobrir América el 1.492, però no ni vaig pas trobar cap de les tres (Santa Maria,la Pinta i la Niña, dons en Zacaries no en tenia ni idea!).

També  varem treure el nas en el Museu Marítim , el de les Dressanes, però quasi no es veia res, des de fora, i no hi havia prou temps...

Bé per a mi ja vos he passat llista, una mica per sobre, de la sortida, però estaria molt bé que el mentorat ens donés les seves experiències, des de el seu punt de vista.

Actualment, cada vegada més, parlem molt, però busca compatir, ara ha de ser a peu..., el preocupa si podrà ser tant alt com jo...Busca corretgir...

Benvolguts seguidors:

Aquest 16/05/2012, en Zacaries, m’havia demanat de anar a veure la festa de fi de curs de la seva escola.

Hi vaig esser, me va encantar. En algun moment me va emocionar.

Tot va estar molt ben estructurat i el seguiment de la mainada extraordinari.

Me va encantar veure l’Àfrica a través de les seves manifestacions, cants, balls, música, i de tots els seus animalets, aus, mamífers..etc. Un treball extraordinari molt ben estructurat, muntat i portat a l’escenari per molts petits actors que ho varen viure amb tot el seu cor.

¡Els felicito Col.legi, direcció, professorat i alumnes tots, tant els de l’escenari com els asseguts a platea, per el seu bon fer,  la seva solidaritat, i l’empenta que també hi varen posar!!. Un espectacle magnífic!

Gràcies!!

Benvolguts seguidors:

Aquesta sortida, 12/05/2012, ha estat molt suau.

No tenia deures, per lo tant i tenint en compte que va bé a l’escola, l’hi he preparat una sortida al camp, més ben dit als aiguamolls de Vilaüt.

Hem anat fins a Castelló amb el cotxe, hem menjat una mica. I hem agafat les bicicletes, direcció N, cap a Pedret i Marçà, desviant-nos cap a Vilaüt, hem visitat una casa de pagès de l’any de la picó, actualment hi criant xais i cavalls, algunes gallines per autoconsum o per vende d’ous. Es una casa molt gran al bell mig dels aiguamolls. Actualment tant sols hi viuen els propietaris. Els fills, tres, un es veterinari, i els altres dos enginyers forestals. Els pares ja estan per jubilar-se, exemple clar de com queda el camp, de 7 persones que hi habia, tant sols hi queden dos jubilats, dons, els joves, han pogut fer estudis i ara per ara gaudeixen de treball i bones perspectives.

En Zacaries a pogut veure cavalls i tocar-los, aquesta vegada ja tenia la lliçó apresa.

Com anècdota podem comentar que en Zacaries es pensa que de la nit al dia es convertirà amb un bon esportista, ja no es pas la primera vegada que vol compatir amb un avi de 69 a., surt disparat però desprès se li acaba el gas.

Ens ho varem passar bé i sobretot varem enraonar molt, mentre les bicis ens duien tot suament.

No varem poder fer cap fotografia, però la propera vegada, mirarem de pensar-hi.

Volguts seguidors:

Fa tres setmanes que no vos deixo traça escrita de les nostres sortides. Avui ho farem i ens posarem al dia.

El dissabte 14/04/12 la psicòloga Anna Portell B.. Ens va convidar a anar a un taller de teràpia del riure,  amb Mari Luz Lurbe, el límit estava als 14a. me va semblar que en Zacaries, amb els seus 13 a. era prou madur i hi varem anar.

Va ser una experiencia molt sana i bonica, realment valia  la pena. Varem ser unes 70 persones, de tots els nivells i edats, la parella més gran , crec, uns 80 a., i el més jove, sese dubte, en Zacaries.

Es va dur a terme a les aules i el pati del institut Montaner.

Vaig poder ensenyar a en Zacaries aules on jo havia estudiat quan tenia la seva edat.

Crec que ell va emportar-se una experiència molt gratificant.

El dissabte següent vaig dur-lo a Castelló d’Empuries, varem veure la catedral,les  muralles, algunes construccions del s.XIV.

Per canviar una mica varem visitar el museu de la Farinera, des de la captació d’aigua del rec del Moli, les màquines que pujaven el gra, els separadors de les cloves, les moles ... etc..

Finalment vaig , voler visitar l’asilo Torivi Duran on hi ha uns coneguts, era l’hora de dinar, i va ser molt curta la visita. Avui en he parlat amb en Zacaries i sembla ser, que li va impactar una mica.

Avui 28/04/12 , segons ell, no hi havia deures per fer , per lo tant hem anat a visitar Besalú, hem fet tota la vora del riu, el pont, i la majoria dels carrers. També hem entrat en un museu de miniatures, que estava prou bé,(uns camells en el ull d’una agulla, una màquina de tren i els seus vagons dintre de l’ull de una agulla,.... )un treball fet per un joier “Carreres”.

Com quasi sempre ens sortir un imprevist agradable, mentre esperava prendre quelcom  en un bar de la plaça, una mestre d’anglès de la seva escola amb el seu marit i la seva filla, s’han parat a saludar-lo.

Hem provat d’arribar-nos a S.Aniol, però el temps no acompanyava, plovia quatre gotes.

Bé, m’ha demanat d’anar a fires a Figueres. El dia 1/04 varem anar a fer un vol per les atraccions, tot l’hi feia gracia, vaig posar-li un fre, o pujava a una atracció o bé tirava tirs en alguna parada. El noi va escollir, i, per cert, es un bon tirador, però amb els punts, no me va fer cap gracia, va escollir una pistola, ja li vaig dir que no me semblava pas bé, però, era ell qui escollia! 

10ª Sortida amb en Zacaries

10ª  Sortida amb en Zacaries

Haviem quedat a la Biblioteca F.de Climent, a les 9:30, he tingut que telefonar-lo, dons el Sr., esperava a casa seva.

Avui tocava la trobada amb els que tenien que gravar-nos la sortida, ha vingut la professora i una estudiant de Roses, molt amables. Els altres dos estudiants han fet mistos! No s’han presentat i desprès d’enviar un sms han contestat que no estaven disponibles. Han començat a filmar-nos, desprès en fet via cap a Vilasacra, on hem gravat una mica més i finalment a l’objectiu final, al Cortalet, en el Parc del Aiguamolls de l’Empordà, hem fet un tros amb bici, i desprès d’acompanyar de retorn al cotxe als filmadors, hem deixat les bicis i hem fet a peu el recorregut que havia previst.

Pot ser la calor, pot ser que no ens hem concentrat com altres vegades, però la sortida ha sortit una mica descafeïnada.  Hem caminat molt, ens hem atipat de veure cigonyes, vaques, ocells, ànecs, papallones i fins i tot carpes de grans dimensions.

Però lo més simpàtic varen ser els cavalls de la Camarga, regió del sud de França, dons en Zacaries hi va poder comunicar-s’hi prou bé.

Ara tenim una setmana de descans, dons ell aprofitarà les vacançes per visitar família seva a Madrid i Castella. I, a mi, un petit canvi d’aires també  me ira prou bé.

9ª sortida amb en Zacaries

9ª Sortida amb en Zacaries

24/03/2012

Bé avui ens hem mogut per ser solidaris amb altres rossinyols i sembla ser que no els hi ha valgut la consideració els nostres esforços.

Tal com vos deia la darrera setmana , avui hi havia una trobada amb un centre que vol.lia filmar-nos un dia de rossinyols.

Va venir la Nuria i ens va ajudar a fer el deures den Zacaries, donant un nou camí al nostra planteig, se hi podria afegir a les dites del treball:” tants caps tants barrets”.

Bé , ens va venir per dir-nos que el grup que hauria de venir a fer el vídeo no podria venir, i , ho aplaçava per el dissabte proper. També ens van deixar plantats dos rossinyols i els seus rossinyolets que m’ha havien demanat per acompanyar-nos a la sortida dels Aiguamolls de l’Empordà.

Acabats els deures, varem sortir segons el nostre pla, varem parar a Vilasacra, un poble als entorns de Figueres, on varem comprar entrepans i aigua per fer la nostra sortida. Varem aprofitar per visitar la església, construïda al s. XIII, per frares benedictins, com San Pere de Roda,  que ja hem visitat.

Aquets frares controlaven la major part de les terres de cultiu i cases de pagès de la zona. En aquesta època els frares i els nobles eren la força, el poder i la cultura  sobre el poble, que la majoria no sabia ni llegir ni escriure. Com a mitjà de vida no hi havia res més que l’agricultura i la ramaderia. I  alguns artesans com els ferrers, cistellers, flequers i poca cosa més.

Varem seguir fins els aiguamolls, varem triar el recorregut 3 per deixar el 1 i  2 per el dia que ens vulguin immortalitzar, dons son recorreguts més coneguts, més rics en fauna i inclòs més vistosos. També deixem per una altra sortida el 5 en que es un recorregut per fer amb bici, uns 35 Km, que encara aquest vailet no està prou preparat per fer.

El dia era mol bonic, un sol clar i una lluminositat excel.lent varem caminar unes dues hores, però el rossinyolet ja començava a fer figa. I hi havia moments que jo me pensava que anava tot davant meu i resulta que quasi no seguia. Bé, sense broma, va estar bé la descoberta.

Però, com ja comença a ser costum, l’imprevist se presentà, un avió de Empuriabrava va començar a bufar, el varem cercar amb la vista, el varem seguir cel amunt, i varem poder veure llençar-se el paracaigudistes, primer com a puntets negres, després amb els seus paraigües de colors, fins aterrar.

Vos hi adjunto quatre imatges per que podeu compartir el que nosaltres varem viure.

Aquest mas que es veu al fons, es a can Barraquer, el oftalmòlog, de fama mundial, que te la clìnica a Barcelona, va neixer a pagés, a Castelló d'Empuries, aixins com mols altres, enginyers, metges, arquitectes, polítics (Soler Tura)...
Molta gent infravalora el camp, però la majoria de gent que admirem, escoltem a les universitats, investiguen, son caps de empreses molt renomenades tambè tenent  les seves arrels al camp i en pobles petits.