9ª sortida amb en Zacaries

9ª Sortida amb en Zacaries

24/03/2012

Bé avui ens hem mogut per ser solidaris amb altres rossinyols i sembla ser que no els hi ha valgut la consideració els nostres esforços.

Tal com vos deia la darrera setmana , avui hi havia una trobada amb un centre que vol.lia filmar-nos un dia de rossinyols.

Va venir la Nuria i ens va ajudar a fer el deures den Zacaries, donant un nou camí al nostra planteig, se hi podria afegir a les dites del treball:” tants caps tants barrets”.

Bé , ens va venir per dir-nos que el grup que hauria de venir a fer el vídeo no podria venir, i , ho aplaçava per el dissabte proper. També ens van deixar plantats dos rossinyols i els seus rossinyolets que m’ha havien demanat per acompanyar-nos a la sortida dels Aiguamolls de l’Empordà.

Acabats els deures, varem sortir segons el nostre pla, varem parar a Vilasacra, un poble als entorns de Figueres, on varem comprar entrepans i aigua per fer la nostra sortida. Varem aprofitar per visitar la església, construïda al s. XIII, per frares benedictins, com San Pere de Roda,  que ja hem visitat.

Aquets frares controlaven la major part de les terres de cultiu i cases de pagès de la zona. En aquesta època els frares i els nobles eren la força, el poder i la cultura  sobre el poble, que la majoria no sabia ni llegir ni escriure. Com a mitjà de vida no hi havia res més que l’agricultura i la ramaderia. I  alguns artesans com els ferrers, cistellers, flequers i poca cosa més.

Varem seguir fins els aiguamolls, varem triar el recorregut 3 per deixar el 1 i  2 per el dia que ens vulguin immortalitzar, dons son recorreguts més coneguts, més rics en fauna i inclòs més vistosos. També deixem per una altra sortida el 5 en que es un recorregut per fer amb bici, uns 35 Km, que encara aquest vailet no està prou preparat per fer.

El dia era mol bonic, un sol clar i una lluminositat excel.lent varem caminar unes dues hores, però el rossinyolet ja començava a fer figa. I hi havia moments que jo me pensava que anava tot davant meu i resulta que quasi no seguia. Bé, sense broma, va estar bé la descoberta.

Però, com ja comença a ser costum, l’imprevist se presentà, un avió de Empuriabrava va començar a bufar, el varem cercar amb la vista, el varem seguir cel amunt, i varem poder veure llençar-se el paracaigudistes, primer com a puntets negres, després amb els seus paraigües de colors, fins aterrar.

Vos hi adjunto quatre imatges per que podeu compartir el que nosaltres varem viure.

Aquest mas que es veu al fons, es a can Barraquer, el oftalmòlog, de fama mundial, que te la clìnica a Barcelona, va neixer a pagés, a Castelló d'Empuries, aixins com mols altres, enginyers, metges, arquitectes, polítics (Soler Tura)...
Molta gent infravalora el camp, però la majoria de gent que admirem, escoltem a les universitats, investiguen, son caps de empreses molt renomenades tambè tenent  les seves arrels al camp i en pobles petits.

8ª trovada amb en Zacaries

8ª sortida amb en Zacaries

Benvolguts seguidors:

Aquesta setmana els comentaris seran curs, dons la trobada va ser molt curta.

S’havia quedat a la biblioteca de Figueres, dons la Srª Nuria ens va citar per parlar de com  enregistrar el treball que fem, varem ser tres mentors, un rossinyolet, en Zacaries, la Srª Nuria i el centre que ha de fer el reportatge. Espero que surti bé, dons fa il.lusió a grans i petits.

Després de la xarrada, en Zacaries me va demanar de si podia sortir aviat, dons tenia que fer de cambrer  a una calçotada que tenia a l’escola. Me va semblar molt bé i ens varem posar a treballar amb el Petit Prince, varem llegir i traduir un bon tros.

No m’he havia adonat que hi havia altres nens que estaven pendents del nostre treball, i sense quasi adonar-nos ens varen rodejar i varen acompanyar-nos en la lectura i posteriorment en seguir el blog, dons en Zacaries encarar no el havia vist i li va fer il.lusió veure el que hi escric. Alguns d’ells ens varen ajudar a llegir-ne un tros cada un. 

Me va agradar molt que aquesta mainada estès a la biblioteca, llegís tant bé i estesin oberts a aprendre, com ells, tots eren immigrants, cap del país, però amb un desig mol gran d’aprendre i amb un coneixament de la nostre llengua mol elevat. 


Va ser una estona mol gratificant.. i lo més rellevant que en Zacaries era el centre del grup. 
 

Vos hi adjunto aquestes imatges dels que quedaven al final.

7ª sortida amb en Zacaries

7ª sortida amb en Zacaries

10/03/2012

Benvolguts companys, els dies van passant i ja soms a mig camí del nostre objectiu. Per lo tant vol dir, que nosaltres i els rossinyolets sense adonar-nos podem començar a notar la monotonia i el nostre ajut pot baixar d’intensitat. Hem de fer com el Barça, lluitar fins el últim partit i com si fos el primer.

Aquesta setmana vaig telefonar-lo per saber si tenia deures o no a fer, me va dir que no, per lo tant varem quedar que el passaria a buscar a la biblioteca, amb el cotxe i les bicis, dons es podria anar fins a Banyoles, donar una volta al estany, visitar l’estanyol i els museus.

Però el Sr. Zacaries, va arrivar 20 minuts tard a mitj asmorçar, be hi var haver-hi una mica de alliçonament, dons cal ser formal, cal pensar una mica en els altres.

El dia va ser molt especial, dons el cel estava ben net i la lluminositat era immensa. Varem fer la primera parada a Malianta, on hi ha un estanyol, aquesta vegada, ben sec,on si troben una espècie de crancs mol antics, però que s’enterren a terra quan les condicions no son favorables. La segona aturada va ser en el Mirador, a sobre del estany de Banyoles, ell va veure, des de d’alt el que era un llac.   

Varem aparcar el cotxe, i vam fer una volta a tot el llac amb les bicis, varem fer alguna foto, tant del paisatge, com del parc de la Draga, on va poder observar les vivendes del neolític, 5300 a. C., que va poder comparar amb l’alta tecnologia actual, al observar com carregavent els hidroavions en el mateix llac, per apagar el foc de Solius. Segurament no els havia vist mai tant propers.

Varem admirar bicis de tot terreny que preparaven una cursa i ens varem aposentar per menjar un mos.

Ens varem arribar fins el museu Darder, i varem assebentar-nos de com va sorgir el llac, l’estanyol i el sistema de recs que s’escampa per tota la ciutat. Varem visitar la plaça Major. I varem tornar cap a casa.

Va poder observar que a la plana de l’estany hi ha molta industria, així com masos molt importants, amb cria de bestiar, cavalls, granges de porcs, aviram... etc. Varem  passar per el pla de Martís, on hi va haver-hi un aeròdrom duran la guerra del 36/39. També varem fer un tros del recorregut dels 40 Km a peu de Banyoles, que es fa cada any.

Va observar part de les instal.lacions esportives i de la gran quantitat de gent de tota mena que fan esport a l’entorn del llac.

Varem acabar tard però crec que hi ha detalls que recordarà. Sobretot la llum i els colors, d’un dia tant bonic.

6ª sortida amb en Zacarias, 3/03/2012

Avui a 3/03/2012. Es la 6ª sortida amb en Zacarias.

Bon dia a tots,dons segons sembla hi ha més d’un que ens llegeix.

Be, la setmana passada ell tenia mal de panxa i sembla ser febre, i varem fer campana. Dic varem fer, per que me va anar prou bé, dons fen bici vaig donar-me una bona trompada, vaig esberlar el casc, i la cara un nyap. Ja quasi no es veu res, i sense adonar-me’n ja he tornat a la normalitat.

Avui, estava compromès, si no hi havien masses deures se sortiria a fer bici. L’he telefonat per que no se’m despertés massa tard.

M’ha dit que no hi havia deures, hem agafat les dues bicis, les he carregat al Terrano, hi hem sortit bufant.

Hem entrat a Empuriabrava, li he ensenyat l’estructura de canals, hi hem donat una volta, ha vist, de lluny, l’aeroport. Li ha sorprès mol que hi hagi cases, la majoria, en que poden entrar-hi amb cotxe, i sortir per l’altre cantó amb barca.

Ha pogut observar la cria de cavalls, de vaques,i l’enorme quantitat d’aus que hi ha en els aiguamolls.

Hem parat un moment en el poble de Roses, per menjar un mos, després de haver vist la muralla del s. XV, que conté runes greges, romanes, i ja salta al s. IX-XI, amb l’església de santa Maria, i del s.XVIII amb quarters, i dipòsits de bombes contra els francesos.  

Hem tornat a agafar el cotxe i ens hem enfilat camí de la cala Jonculs, fins el dolmen la creu d’en Corbertella. Crec que es el més gran de Catalunya. Es a dir hem vist una construcció de l’edat de pedra, neolític, uns 5.000 a.c.. He observat el Mas Marés, la Torre del Sastre que servia de guaita, per vigilar l’entrada de naus forasteres, s’hi enfilaven amb una escala, es tancaven a dins i pujaben l’escala, quedant-se dies protegits a dins i alimentant-se amb mel, ametlles, gra, i l’aigua que hi tenien guardada, els setges havient estat prou llargs; al mas Marés te una altra pàgina en l’historia d’aquesta contrada, duran la Guerra de Successió, hi havien dos bàndols, carlistes i isabelins, l’amo de la casa de pagès, era mol reconegut com a guerrer, i va ser perseguit fins a casa seva, per el bàndol del Rellotger, que el varen encercar, la seva dona el tenia protegit dintre d’un cossi d’aram on ella hi feia la bugada, i s’hi escaldava la roba, amenaçant que matarien la seva dona i les filles si no sortia, dons sabien que era a la casa, va sortir, el varen agafar, i llavores, el varen matar al igual que es far amb la matança del porc, el varen degollar fen parar la sang la seva dona i les seves filles.  

Roses des de els grecs sempre ha estat una població estratègica a nivell militar, sobretot per l’enorme protecció natural de la seva badia. Hi ha una diferencia mol important entre Empuries, comercial, i Roses en que hi havia un destacament militar.

Del dolmen hem anat a visitar el “Castro Visigodo”, un reducte, també militar, a sobre de la muntanya, on tenien una bona visió de l’entrada a la badia, construït 300 a d.c..

Hem baixat i hem pogut observar el castell de la Trinitat, que va tenir un paper molt important  en la Guerra del Francès, 1808, els francesos varen ocupar Espanya, els vilatans i part de les tropes que quedaven, varen replegar-se en el castell, l’Armada Anglesa que estava en la badia bombardejant per sobre del castell, var permetre que se salves molta gent, a través d’un forat que varen fer pel cantó de mar, i amb bots varen pujar als vaixells.

Hem arribat al port, hem deixat el cotxe, i hem agafat les bicis, hem fet tot el port, tant pesquer com turístic, i hem seguit tota la passejada davant del pobla fins a Santa Margarida, 11 Km.

 A veure que vos explica en Zacarias, però el mol murri ha volgut fer carreres amb un avi de 69 a. i quasi n’ha sortit escaldat. Hauria de practicar més esport !!

Cal observar les granges de peix que es veuen a les fotos, i hem comentat amb en Zacaries