6ª sortida amb en Zacarias, 3/03/2012

Avui a 3/03/2012. Es la 6ª sortida amb en Zacarias.

Bon dia a tots,dons segons sembla hi ha més d’un que ens llegeix.

Be, la setmana passada ell tenia mal de panxa i sembla ser febre, i varem fer campana. Dic varem fer, per que me va anar prou bé, dons fen bici vaig donar-me una bona trompada, vaig esberlar el casc, i la cara un nyap. Ja quasi no es veu res, i sense adonar-me’n ja he tornat a la normalitat.

Avui, estava compromès, si no hi havien masses deures se sortiria a fer bici. L’he telefonat per que no se’m despertés massa tard.

M’ha dit que no hi havia deures, hem agafat les dues bicis, les he carregat al Terrano, hi hem sortit bufant.

Hem entrat a Empuriabrava, li he ensenyat l’estructura de canals, hi hem donat una volta, ha vist, de lluny, l’aeroport. Li ha sorprès mol que hi hagi cases, la majoria, en que poden entrar-hi amb cotxe, i sortir per l’altre cantó amb barca.

Ha pogut observar la cria de cavalls, de vaques,i l’enorme quantitat d’aus que hi ha en els aiguamolls.

Hem parat un moment en el poble de Roses, per menjar un mos, després de haver vist la muralla del s. XV, que conté runes greges, romanes, i ja salta al s. IX-XI, amb l’església de santa Maria, i del s.XVIII amb quarters, i dipòsits de bombes contra els francesos.  

Hem tornat a agafar el cotxe i ens hem enfilat camí de la cala Jonculs, fins el dolmen la creu d’en Corbertella. Crec que es el més gran de Catalunya. Es a dir hem vist una construcció de l’edat de pedra, neolític, uns 5.000 a.c.. He observat el Mas Marés, la Torre del Sastre que servia de guaita, per vigilar l’entrada de naus forasteres, s’hi enfilaven amb una escala, es tancaven a dins i pujaben l’escala, quedant-se dies protegits a dins i alimentant-se amb mel, ametlles, gra, i l’aigua que hi tenien guardada, els setges havient estat prou llargs; al mas Marés te una altra pàgina en l’historia d’aquesta contrada, duran la Guerra de Successió, hi havien dos bàndols, carlistes i isabelins, l’amo de la casa de pagès, era mol reconegut com a guerrer, i va ser perseguit fins a casa seva, per el bàndol del Rellotger, que el varen encercar, la seva dona el tenia protegit dintre d’un cossi d’aram on ella hi feia la bugada, i s’hi escaldava la roba, amenaçant que matarien la seva dona i les filles si no sortia, dons sabien que era a la casa, va sortir, el varen agafar, i llavores, el varen matar al igual que es far amb la matança del porc, el varen degollar fen parar la sang la seva dona i les seves filles.  

Roses des de els grecs sempre ha estat una població estratègica a nivell militar, sobretot per l’enorme protecció natural de la seva badia. Hi ha una diferencia mol important entre Empuries, comercial, i Roses en que hi havia un destacament militar.

Del dolmen hem anat a visitar el “Castro Visigodo”, un reducte, també militar, a sobre de la muntanya, on tenien una bona visió de l’entrada a la badia, construït 300 a d.c..

Hem baixat i hem pogut observar el castell de la Trinitat, que va tenir un paper molt important  en la Guerra del Francès, 1808, els francesos varen ocupar Espanya, els vilatans i part de les tropes que quedaven, varen replegar-se en el castell, l’Armada Anglesa que estava en la badia bombardejant per sobre del castell, var permetre que se salves molta gent, a través d’un forat que varen fer pel cantó de mar, i amb bots varen pujar als vaixells.

Hem arribat al port, hem deixat el cotxe, i hem agafat les bicis, hem fet tot el port, tant pesquer com turístic, i hem seguit tota la passejada davant del pobla fins a Santa Margarida, 11 Km.

 A veure que vos explica en Zacarias, però el mol murri ha volgut fer carreres amb un avi de 69 a. i quasi n’ha sortit escaldat. Hauria de practicar més esport !!

Cal observar les granges de peix que es veuen a les fotos, i hem comentat amb en Zacaries