9ª sortida amb en Zacaries

9ª Sortida amb en Zacaries

24/03/2012

Bé avui ens hem mogut per ser solidaris amb altres rossinyols i sembla ser que no els hi ha valgut la consideració els nostres esforços.

Tal com vos deia la darrera setmana , avui hi havia una trobada amb un centre que vol.lia filmar-nos un dia de rossinyols.

Va venir la Nuria i ens va ajudar a fer el deures den Zacaries, donant un nou camí al nostra planteig, se hi podria afegir a les dites del treball:” tants caps tants barrets”.

Bé , ens va venir per dir-nos que el grup que hauria de venir a fer el vídeo no podria venir, i , ho aplaçava per el dissabte proper. També ens van deixar plantats dos rossinyols i els seus rossinyolets que m’ha havien demanat per acompanyar-nos a la sortida dels Aiguamolls de l’Empordà.

Acabats els deures, varem sortir segons el nostre pla, varem parar a Vilasacra, un poble als entorns de Figueres, on varem comprar entrepans i aigua per fer la nostra sortida. Varem aprofitar per visitar la església, construïda al s. XIII, per frares benedictins, com San Pere de Roda,  que ja hem visitat.

Aquets frares controlaven la major part de les terres de cultiu i cases de pagès de la zona. En aquesta època els frares i els nobles eren la força, el poder i la cultura  sobre el poble, que la majoria no sabia ni llegir ni escriure. Com a mitjà de vida no hi havia res més que l’agricultura i la ramaderia. I  alguns artesans com els ferrers, cistellers, flequers i poca cosa més.

Varem seguir fins els aiguamolls, varem triar el recorregut 3 per deixar el 1 i  2 per el dia que ens vulguin immortalitzar, dons son recorreguts més coneguts, més rics en fauna i inclòs més vistosos. També deixem per una altra sortida el 5 en que es un recorregut per fer amb bici, uns 35 Km, que encara aquest vailet no està prou preparat per fer.

El dia era mol bonic, un sol clar i una lluminositat excel.lent varem caminar unes dues hores, però el rossinyolet ja començava a fer figa. I hi havia moments que jo me pensava que anava tot davant meu i resulta que quasi no seguia. Bé, sense broma, va estar bé la descoberta.

Però, com ja comença a ser costum, l’imprevist se presentà, un avió de Empuriabrava va començar a bufar, el varem cercar amb la vista, el varem seguir cel amunt, i varem poder veure llençar-se el paracaigudistes, primer com a puntets negres, després amb els seus paraigües de colors, fins aterrar.

Vos hi adjunto quatre imatges per que podeu compartir el que nosaltres varem viure.

Aquest mas que es veu al fons, es a can Barraquer, el oftalmòlog, de fama mundial, que te la clìnica a Barcelona, va neixer a pagés, a Castelló d'Empuries, aixins com mols altres, enginyers, metges, arquitectes, polítics (Soler Tura)...
Molta gent infravalora el camp, però la majoria de gent que admirem, escoltem a les universitats, investiguen, son caps de empreses molt renomenades tambè tenent  les seves arrels al camp i en pobles petits.